Lo món me creia feliç,
l’enveja em feia la gala,
mes jo perdia el cantar
com a l’hivern la calàndria.
Dormien en sol mortal
les cançons en la meva arpa,
en ella i en lo meu cor
que anava arronsant les ales,
quan lo colp de vostra mà
fa deixondir la meva ànima,
com los aucells adormits
en los niuets de la branca,
al sentir baix en lo tronc
una forta destralada.
Poema publicat dins el llibre Flors del calvari (1896)
JACINT VERDAGUER
(17 de maig del 1845 – 10 de juny del 1902)
Folgueroles – Barcelona (Catalunya)
Sacerdot i poeta, és el gran fundador de la poesia catalana moderna. La seva vida va transcórrer fortament marcada pel seu caràcter noble, rebel i curiós. Va viure en una permanent lluita interior entre la vida de poeta mantingut per les èlits i les seves conviccions d'humilitat cristiana. Autor de L’Atlàntida i Canigó, va unir epopeia, natura, llengua i misticisme. Va acabar perseguit i marginat per l’Església i la burgesia, després d’un conflicte públic i espiritual profund, causat, entre d’altres factors, per la seva activitat com a exorcista i per la seva obra i convicció franciscana. És durant aquesta crisi quan escriu el poema ‘Lo Colp’. Figura central de la Renaixença, la seva obra és monumental i fundacional.
Teatre Eliseu, Roda de Ter
Jardí dels Francolins, l'Espluga de Francolí
Escriu-nos a:
El correu només es mostra després d'una interacció directa.
