Tot està per fer

Tot està per fer

Lletra

(Jo ja no)
(Jo ja no)
(Jo ja no sé)

(Jo ja no)
(Jo ja no)

(Jo ja no)
(Jo ja no sé)

Jo ja no
Jo ja no sé

 (Jo ja no, jo ja no)
(Jo ja no, jo ja no)
(Jo ja no sé què fer)

 Enfilo aquesta agulla
Amb el fil d'un propòsit que jo no dic
I em poso a apedaçar
Prodigis incomplerts i somnis fallits
 Prodigis incomplerts i somnis fallits
 Prodigis incomplerts

 Els anys passen de pressa
De res a poc, el vent de cara
Quin llarg camí d’angoixes
I de silencis i de silencis

 Que tot és possible
Jo no sé pas, jo no sé pas

 Tot està per fer
Uh uh uh
Tot està per fer
Uh uh uh
Keep trying, vas bé

 Jo què sé, jo què sé
Tot està, tot està
Jo què sé, jo no sé
Tot està per fer

 Jo no sé, jo no sé
Keep trying, vas bé
Jo què sé, jo què sé
Jo ja no sé què fer
(què fer, què fer, què fer, què fer)

 Jo què sé, jo què sé
Tot està, tot està
Jo què sé, jo no sé
Tot està per fer

 Jo no sé, jo no sé
Keep trying, vas bé
Jo què sé, jo què sé
Jo ja no sé què fer
(què fer, què fer, què fer, què fer)

 Jo què sé, jo què sé
Keep trying, vas bé
Jo què sé, jo no sé
Keep trying, vas bé

 Jo no sé, jo no sé
Keep trying, vas bé
Jo què sé, jo què sé
Tot està per fer

Poema original

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Adaptació del poema “Ara mateix”, inclòs al llibre L’àmbit de tots els àmbits (1981).

 

MIQUEL MARTÍ I POL

 

(19 de març del 1929 – 11 de novembre del 2003)
Roda de Ter (Catalunya)

 

Poeta referent de la literatura catalana contemporània. Va convertir la vida obrera i la quotidianitat en una poesia de llenguatge accessible a la vegada que d’una delicada sensibilitat. Als quaranta anys li va ser diagnosticada esclerosi múltiple,malaltia que va accentuar la seva resiliència poètica. És un dels autors més llegits i estimats de la llengua catalana. Ha estat inevitable fer-ne una cançó per a ‘Cants’ conduint per la C-17 amunt i avall de Barcelona a Roda de Ter i viceversa. Si coincidiu amb La Mousse, pregunteu per la rotonda de Roda de Ter.