Si guaito eI cel s'encenen les estrelles;
si baixo eIs ulls tremolen i s’apaguen.
Ai si en la terra mos encants sabien!
Que sols i freds los regnes populosos!
Jo tinc palaus de màgica estructura;
serpents alades els pilars envolten;
en llargues cintes transparent verdor;
mosaics de perles, de corall les voltes.
Veniu, mortals: soc eterna.
Si guayto eI cel s'encenen les estrelles;
si baixo eIs ulls tremolen i s’apaguen.
Ai si en la terra mos encants sabien!
Que sols i freds los regnes populosos!
Populosos, populosos,
populosos, populosos,
que sols i freds!
Sos cabells esbullats onejaven,
i l'ona, que de perles la vestia,
al fugir de sos braços gemegava,
i al tornar a sos braços s'adormia.
